Crónicas del guerra

Jaime Campmany

Editorial

Espasa

Any

1993

Pàgines

268

ISBN

9788423986026

Resum

Cròniques del Guerra no és una novel·la ni un assaig polític a l'ús, sinó una recopilació d'articles periodístics que Jaime Campmany va publicar a les pàgines del diari ABC ia la revista Època durant els anys en què Alfonso Guerra va ser vicepresident del govern de Felipe González (1982-1991). El llibre s'emmarca dins la sàtira política i l'humor intel·ligent, gènere que Campmany dominava a la perfecció. Lluny de ser un text pamfletari od'oposició furibunda, l'autor utilitza la ironia, el sarcasme i l'agudesa verbal per retratar la figura de Guerra, que converteix en un personatge literari gairebé esperpèntic. Al llarg de les pàgines, Campmany dissecciona amb mirada crítica i divertida: L'ascens imparable d'Alfonso Guerra al PSOE i al govern. El seu estil de lideratge, sovint qualificat com a autoritari i controvertit. Els escàndols i polèmiques que van esquitxar el seu mandat (com el cas del seu germà Juan Guerra). Les contradiccions entre el discurs socialista original i les pràctiques del poder. El llenguatge i les frases cèlebres del mateix Guerra, a les quals Campmany capgira amb mordacitat. Cada crònica funciona com una vinyeta independent, però en conjunt tracen una fresca humorística i despietada d'una dècada clau de la Transició espanyola. Campmany es posiciona com un cronista burleta que, des del respecte professional cap al personatge, no dubta a ridiculitzar els gestos, els silencis i els excessos. El títol del llibre ja és un joc de paraules: per una banda, fa referència a les “cròniques” periodístiques; de l'altra, converteix el cognom Guerra en el nucli temàtic de l'obra, com si fos un conflicte bèl·lic narrat des de la trinxera de l'humor. "No és un llibre per a militants socialistes ni per a defensors acèrrims d'Alfonso Guerra. Tampoc per als que busquin una anàlisi saberut de la política espanyola. És, abans que res, un llibre per gaudir del periodisme d'altura, de l'enginy i de la capacitat de Campmany per fer riure i pensar alhora." ✍️ Estil i context Campmany era conegut per la seva prosa àgil, culta i esmolada. A Cròniques del Guerra, el lector trobarà: Metàfores sorprenents per descriure la realitat política. Diàlegs imaginaris entre el vicepresident i altres personatges. Comparacions absurdes que funcionen com un mirall deformant de la realitat. Un ritme periodístic que fa que cada crònica es llegeixi com a monòleg d'humorista. L'obra pertany a la col·lecció "Espasa Humor", cosa que ja adverteix al lector que l'objectiu principal no és informar, sinó entretenir i provocar el somriure (encara que sigui un somriure amarg per als simpatitzants del protagonista).