Fregolisme, o, Monòlegs de transformació

Joan Brossa

Editorial

Mediasat Group

Any

2003

Pàgines

223

ISBN

9788497891325

Resum

Fregolisme, o, Monòlegs de transformació és una obra fonamental per entendre la poesia escènica de Joan Brossa. Escrita entre 1965 i 1966, aquest volum es va publicar el 2003 dins de la col·lecció "Les millors obres de la literatura catalana". El llibre és un homenatge al transformista italià Leopoldo Fregoli (1867-1936), conegut per la seva capacitat per interpretar múltiples personatges en un mateix espectacle. Brossa va escriure aquesta obra coincidint amb el centenari del seu naixement i pren el "fregolisme" —l'art de la transformació— com a clau de la seva pròpia ideologia artística. Per a Brossa, la metamorfosi representava la síntesi comunicativa i la transversalitat creativa que ell mateix perseguia en tota la seva producció. L'obra converteix l'escenari en un espai on es revela "el pes de l'individu en un context d'opressió civil". 🎭 Contingut L'obra aplega una trentena de peces breus concebudes per a un sol intèrpret. Com explica un dels personatges de La porta oberta: «Ah! No semblava sinó que els personatges fossin sempre la mateixa persona. Com si un artista interpretés ell sol tots els personatges de la comèdia...» . Amb aquesta premissa, Brossa desplega el seu particular llenguatge escènic on conviuen el surrealisme, el compromís polític i l'humor, mostrant el poder de l'individu davant de la societat. ✨ Curiositats sobre l'autor Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va ser un creador total que mai no va entendre de gèneres i va preferir freqüentar-los tots per crear el seu propi concepte de poesia. Encara que se'l coneix popularment pels seus poemes visuals i objectes artístics, ell sempre es va definir com a poeta. Hi ha una anècdota molt reveladora: quan va anar a renovar el seu DNI i va declarar "poeta" com a ofici, el funcionari va entendre "paleta" (paleta) i així va quedar registrat. Va lluitar a la Guerra Civil al bàndol republicà, on va perdre part de la visió d'un ull per una esquirla. Va ser membre del grup avantguardista Dau al Set, juntament amb Antoni Tàpies i Joan Ponç, entre altres. La seva obra va abastar poesia literària, teatre, cinema, poemes visuals, poemes objecte i poemes transitables (escultures). Fidel als seus principis, va viure amb gran austeritat: «Era una persona que no tenia res: les mans a la butxaca, i ja està», recordava el compositor Carles Santos . Irònic i transgressor, va escriure el dia de l'assassinat de Carrero Blanco: «A Espanya s'ha creat aquest hivern / una obra mestra d'art conceptual: fer volar el cotxe del cap del govern / amb ell a dins» . El seu llegat, amb més de 50.000 documents, es conserva al MACBA de Barcelona.