El asedio

Publicada el 2010, El setge és una de les novel·les més ambicioses i complexes d'Arturo Pérez-Reverte, reconeguda amb el prestigiós guardó CWA International Dagger a la millor novel·la negra internacional. Amb les seves més de 700 pàgines, l'obra entreteixeix amb mestria diversos gèneres —policiac, d'aventures, fulletó, científic i d'espionatge— sobre el teló de fons històric del setge de Cadis (1811-1812), durant la Guerra del Francès.

La prosa de Pérez-Reverte desplega aquí un riquíssim fresc de l'època: conviuen a les seves pàgines els diputats que debaten la Constitució del 1812, els comerciants que sortegen el bloqueig naval, els marins corsaris, els artillers francesos obsessionats amb la balística, i els agents dobles que es donen. La ciutat de Cadis es converteix en la veritable protagonista: una urbs assetjada, cosmopolita, liberal, vibrant i alhora fosca, que serveix com un complex tauler d'escacs on cada moviment —una bomba que cau, un assassinat que es comet, un vaixell que salpa— altera el destí de tots els personatges. La novel·la combina una documentació històrica exhaustiva amb una trama criminal absorbent, i encara que alguns lectors han assenyalat la seva extensió com un desafiament, la majoria coincideix que és una experiència literària que recompensa la paciència.

🕵️‍♂️ Argument
Cadis, 1811. Mentre les tropes napoleòniques mantenen assetjada la ciutat per terra i mar, una sèrie de brutals assassinats sacseja els seus carrers: noies joves apareixen escorxades a fuetades en diferents punts de l'urbs. El comissari Rogelio Tizón, un policia veterà, corrupte i temut, s?obsessiona amb atrapar l?assassí. A la seva investigació, rep consells enverinats del seu contrincant habitual d'escacs, Hipólito Barrull, que l'ajuden a traçar sobre el mapa un patró sinistre .

Aviat es revela una estranya coincidència: a cada lloc on apareix un cadàver, abans ha caigut una bomba disparada per l'artilleria francesa. L'enigma es complica amb l'entrada en escena d'altres personatges els destins dels quals s'entrecreuen: Lolita Palma, una noia que ha heretat una pròspera casa comercial i haurà de demostrar el seu tremp entre mercaders i corsaris; Pepe Lobo, un capità corsari de pocs escrúpols i atzarosa vida; Simón Desfosseux, un excèntric artiller francès a qui les guerres li importen menys que resoldre el problema tècnic del curt abast dels seus obusos; i Gregorio Fumagal, un taxidermista misantrop que oculta les seves pròpies raons per col·laborar amb l'enemic.

Mentre Tizón persegueix l'assassí, la vida a Cadis bulli amb els debats de les Corts que il·luminaran la Constitució del 1812, les maniobres dels espies, els duels d'honor i les arriscades travesses dels vaixells que desafien el bloqueig. En aquest tauler on l'atzar, la geometria de les canonades, la direcció dels vents i la maldat humana mouen peces com un jugador ocult, Pérez-Reverte narra "el pols sorprenent d'un món que va poder ser i no va ser", condemnat per la Història a desaparèixer.

✨ Curiositats sobre l'autor
Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez va néixer el 25 de novembre de 1951 a Cartagena (Múrcia), fill d'un marí mercant, fet que explica la profunda presència del mar i la navegació en moltes de les seves obres. Abans de convertir-se en un dels novel·listes més llegits en llengua espanyola, va viure una intensa etapa com a reporter de guerra durant 21 anys (1973-1994), cobrint conflictes armats a Xipre, Líban, Eritrea, les Malvines, El Salvador, Nicaragua, Bòsnia i molts altres escenaris. Aquella experiència va marcar profundament la mirada literària i la forma d'entendre l'ésser humà; com ell mateix ha declarat: "a la guerra vaig descobrir que era una extraordinària escola de lucidesa sobre la vida". Després d'abandonar el periodisme, va enfocar la seva carrera a la literatura i el 2003 va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola, on ocupa la butaca de la lletra «T». La seva consagració definitiva va arribar amb la saga del capità Alatriste, que es va convertir en un fenomen editorial sense precedents i va consolidar Pérez-Reverte com a mestre de la novel·la històrica. Com a anècdotes curioses, va ser expulsat del col·legi dels Maristes en la seva joventut i, abans d'escriure, ja demostrava el seu esperit incisiu als mitjans: el 1993 va presentar el programa de crònica negra Codi u a TVE, del qual va renegar públicament per considerar-lo "escombraries" i va abandonar . Entre les seves múltiples distincions destaca el CWA International Dagger, el màxim guardó internacional de novel·la negra, que El setge va obtenir el 2014 .