Descripció
«Quer pasticciaccio brutto de via Merulana» és una obra mestra de la literatura italiana, considerada per molts crítics com una fita a la novel·la moderna .
L'argument aparent:
Roma, 1927, durant els primers anys del règim feixista. El comissari Francesco Ingravallo, anomenat "Don Ciccio", un argut i orgullós molisà, és encarregat d'investigar un doble succés al lúgubre palau del número 219 de la via Merulana: el robatori de les joies de la comtessa Menegazzi i, tres dies després, el brutal as la burgesia, casada però sense fills.
El que sembla una clàssica novel·la policíaca es converteix en un safarranxo (pasticciaccio) narratiu: un autèntic caos de pistes falses, digressions, personatges i estils lingüístics que no es resol amb la detenció del culpable. La investigació s'expandeix des de la ciutat fins al camp roman, involucrant una galeria interminable de personatges: la plorosa comtessa Menegazzi, el prosciuttofil comanador Angeloni, el golafre assistent Saro, el misteriós Rem Banducci, la criada Assuntina i la sòrdida propietària d'un bordell, Za.
El final inconclús:
El Pasticciaccio no té un final convencional. Gadda va deixar la novel·la inacabada a propòsit, o, més aviat, la va detenir en el moment més àlgid de l'interrogatori una sospitosa . Per a l'autor, desenredar el "garbugli" (embrullament) de causes que porten al crim és impossible, i aquesta és precisament l'essència de la seva obra: una reflexió sobre la impossibilitat de conèixer la veritat i la condemna de l'ésser humà a perdre's en el "gnommero" (cabdell) de l'existència.
? Sobre l'autor: Carlo Emilio Gadda
Carlo Emilio Gadda (Milà, 1893 – Roma, 1973) és una de les figures més singulars i complexes de la literatura europea del segle XX. Enginyer de professió, combatent a la Primera Guerra Mundial (experiència que el va marcar profundament) i escriptor per vocació tardana, és cèlebre pel seu estil barroc, el seu ús innovador del llenguatge i la seva mirada ferotgement satírica sobre la societat italiana.
Dades destacades:
L'estil com a protagonista: La seva prosa és un "pastiche" lingüístic que barreja l'italià estàndard amb dialectes (romanesc, milanès, molisà), termes tècnics, arcaismes, llatinismes, i fins i tot estrangerismes.
L'herència de Joyce i l'avantguarda: Gadda és considerat l'hereu italià de la revolució joyciana, però amb una veu pròpia i una fúria satírica única.
L'odi al feixisme: Tot i que inicialment va simpatitzar amb el règim, la novel·la és una ferotge crítica a la retòrica buida i la corrupció del feixisme, a través d'insults i caricatures del dictador.
Obra principal: A més del Pasticciaccio, la seva altra gran novel·la és La cognició del dolor (La cognizione del dolore), que segueix el mateix patró d'obra inconclusa i reflexió sobre el dolor i la culpa.
Detalls del Llibre
Paraules Clau
Informació del Llibre
També et pot interessar
