La aventura del tocador de señoras

Un crim sense resoldre. Un protagonista sense nom. I una Barcelona on l'absurd i el criminal es confonen a cada cantonada. L'aventura del tocador de senyores reprèn les embogides aventures de l'innomenat protagonista d'El misteri de la cripta embruixada i El laberint de les olives, convertit aquesta vegada en perruquer ocasional, buscavides incondicional i víctima d'un engany que l'obliga a investigar un assassinat per salvar. Una mica més entrat en anys, però igual d'estrambòtic, el nostre heroi abandona definitivament el manicomi en què fa dècades que està confinat, amb la idea de canalitzar la seva vida. No se n'espera que resolgui cap enigma, però el seu destí el portarà a fer-ho. Tampoc la ciutat que l'espera és la Barcelona canviant de la transició o l'encara en ebullició de començaments dels anys vuitanta: ens trobem a la ressaca postolímpica, en un món que s'ha tornat alhora més tèrbol i més complex, però les lleis del qual romanen tan inescrutables per a l'improvisat sabut. Sense més recursos que els que li brinda un instint que sense ell saber-ho és el propi del murri, s'ha d'encarar a una malla de lianes invisibles, encara que mortíferes, que teixeixen un entramat de crim i corrupció. L'aventura del tocador de senyores és una narració delirantment divertida, marcada pel contrast entre el caràcter hilarant de cada peripècia o detall expressiu i la duresa del retaule social que dibuixa el conjunt. Després d'un prolongat silenci, Eduardo Mendoza torna a la novel·la per assolir un dels seus cims narratius.