Pan negro

A mig camí entre la memòria i la ficció, Pa negro gira al voltant d'Andreu (Andrés en algunes edicions), un noi que creix als anys més crus de la postguerra espanyola.

Argument:

Andreu pertany al bàndol dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per "vermell"; la seva mare s'ha vist obligada a treballar a la fàbrica i confia al seu fill a uns parents que viuen al camp.

Tot i viure lluny dels seus pares, en un clima de por palpable, el temps a la masia és ple de sentiments i descobriments: el misteriós món dels adults i els primers passos a les sendes del sexe. També és un temps d'amistats valents, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l'aire lliure, de pa amb vi i sucre... de pa negre.

A poc a poc es produeix un canvi substancial a Andreu, que de perdedor passa a sentir-se guanyador, en una metàfora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victòria que no és la seva.

En temps difícils els sentiments s'encenen perquè no hi ha gairebé res a perdre. L'amor, l'odi, la passió, la rancúnia, la venjança, la hipocresia, la humiliació... cobren força a la vida dels personatges d'aquesta obra magistral, en què Emili Teixidor recrea l'ambient rural de la Catalunya de postguerra en una llengua vivíssima i amb un esplèndid domini de la tensió narrativa .

? Sobre l'autor: Emili Teixidor
Emili Teixidor va néixer a Roda de Ter (Barcelona) el 1933 i va morir el 2012 .

Trajectòria:

Quan va acabar la guerra civil va estudiar magisteri i va exercir de mestre

Amb el temps va tornar a la Universitat on va estudiar Filosofia i Lletres, Dret i Periodisme

Va fundar una escola de renovació pedagògica que encara avui segueix en funcionament

Va treballar a diverses editorials i va viure a París durant alguns anys, on va dirigir una revista de cinema

És autor d'una extensa i molt variada producció literària, traduïda a diversos idiomes

Premis destacats:

Premi de la Crítica Serra d'Or de Narrativa (1989) per Sic transit Glòria Swanson

Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (1997) per L'amiga més amiga de la formiga Miga

Premi Sant Jordi de Novel·la (1999) per El llibre de les mosques

Per Pa negro (Pa negre, 2003) va rebre: Premi M. Àngels Anglada, Premi Lletra d'Or, Premi Joan Crexells i Premi Nacional de Cultura de Literatura

? Reconeixement de lobra
Pa negre és considerada per la crítica com «la millor obra publicada al llarg de l'any» a la seva edició catalana. La novel·la va ser un fenomen de crítica i públic, consolidant a Teixidor com un dels noms majors de la narrativa catalana i espanyola.

? Adaptació cinematogràfica
El 2010, el director Agustí Villaronga va portar la novel·la al cinema amb la pel·lícula Pa negre (títol original en català) .

Èxit de la pel·lícula:

Va ser la primera pel·lícula rodada en català a aconseguir el Premi Goya a la Millor Pel·lícula

Va obtenir un total de 9 premis Goya, incloent Millor Direcció, Millor Actriu (Nora Navas), Millor Actor de Repartiment i Millor Guió Adaptat

La crítica assenyala que la pel·lícula s'allibera d'alguns elements accessoris del llibre i presenta un desenllaç més definit

⭐ El que opinen els lectors
Valoracions
Plataforma Puntuació
Lecturalia 6/10 (5 vots)
Quelibroleu 7.44/10 (34 vots)
Opinions destacades
Valoracions positives:

"Brillant amb una prosa exquisida. Ho vaig agafar pensant: se'm farà llarg. Però em vaig equivocar. La trama enganxa, la història és brillant. Vaig passar un agradable temps llegint-lo. El món de la postguerra és dur i en aquest llibre ho reflecteix." — Kintux

"Novel·la costumista de la Catalunya rural de postguerra, amb una prosa perfecta i plena de matisos. Un món ple de pors, de silencis, de mitges veritats, de paraules no compreses o compreses a mitges, vistes des del prisma d'un nen de deu anys que pertany al bàndol dels perdedors." — Usuari de Quelibroleu

"Em va semblar un llibre molt ben escrit, amb una visió que semblava realment la d'un nen. La història és punyent i la trama molt aconseguida." — Carolzone

Valoracions més crítiques:

"Ho vaig agafar amb moltes ganes i ho vaig deixar anar amb molta rapidesa. Reconec que no he pogut llegir-ho, se'm feia pesadíssim i les seves excessives descripcions de tot amb una lentitud terrible arribaven a treure'm de les meves caselles." — xiquen

"Se m'ha fet una mica pesat a partir de la meitat i sobretot els darrers capítols. Em va costar acabar-ho i el final m'ha deixat pensant 'I ja està?'." — Usuari de Quelibroleu