Hi són però no els veus

"Un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès."

En aquest llibre, Imma Monsó s'endinsa al món dels japonesos per captar aquests gestos subtils, aquests detalls humans que mostren els clarobscurs de dues cultures contrastades.

El punt de partida:

L'assaig arrenca amb una escena impactant i reveladora: nens de tres anys juguen mig despullats al pati cobert de neu del parvulari Daini Hikari, una escola d'elit japonesa. Al seu interior, arraulida en un catre, hi ha una nena amb quaranta de febre. Tot i això, ha de participar en la cursa de l'endemà. Arribarà la darrera, molt per darrere dels altres, derrotada, i no sabem si visqui.

La reflexió de l'autora:

Qui pot imaginar una escena com aquesta al nostre país? Disciplina, refinament, discreció… un abisme separa la cultura japonesa de la cultura occidental. Potser per això els membres d´aquesta comunitat a Catalunya escapen de les nostres mirades. I és que si, segons els tòpics, els catalans s'assemblen als japonesos en l'amor a la feina, la veritat és que un munt de diferències, i no pas excentricitats, els allunyen.

👤 Sobre l'autora: Imma Monsó
Imma Monsó i Fornell (Lleida, 1959) és una de les escriptores catalanes més destacades de la seva generació. És llicenciada en Filologia Francesa i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen.

Trajectòria literària:

Any Obra Premis
1996 Mai se sap (novel·la) | Gran èxit de públic i crítica
1998 Com unes vacances (novel·la) Premi Prudenci Bertrana, Premi Cavall Verd
2001 Tot un caràcter (novel·la) ¦La consolida com a autora
2003 Estan però no les veus (assaig) El teu llibre
2003 –Millor que no m'ho expliquis (contes) Premi Ciutat de Barcelona
2006 Un home de paraula (novel·la) Premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada
2012 La dona veloç (novel·la) Premi Ramon Llull
2013 — Premi Nacional de Cultura
🔍 Temes principals
Tema ?Desenvolupament
El contrast cultural L'obra explora les diferències profundes entre la cultura japonesa (col·lectivista, disciplinada, de l'esforç) i l'occidental (individualista, més protectora amb la infància).
Els tòpics culturals | Analitza amb ironia la suposada "semblança" entre catalans i japonesos (l'amor a la feina) per després desmuntar-la mostrant les diferències reals.
La comunitat japonesa a Catalunya Reflexiona sobre per què els japonesos residents a Catalunya passen desapercebuts, “no els veiem” (d'aquí el títol).
L´educació infantil L´escena de la nena malalta que ha de córrer és un punt de partida per reflexionar sobre la disciplina i la duresa de l´educació japonesa en contrast amb la nostra.