El día que se perdío la cordura

«A vegades el destí ens posa a prova perquè sapiguem que existeix.»

La història comença amb una imatge tan brutal com impactant. Al centre de Boston, la vigília de Nadal, un home anomenat Jacob Frost camina completament nu pel carrer, portant a la mà el cap decapitat d'una jove . És detingut immediatament i ingressat en un centre psiquiàtric de màxima seguretat.

El doctor Jenkins, director del centre, i Stella Hyden, una brillant agent de perfils de l?FBI, s?encarreguen de la investigació. El que en principi sembla ser l'obra d'un psicòpata més es converteix ràpidament en un laberint sense sortida. Jacob gairebé no parla, i quan ho fa, les seves paraules són desconcertants: tot el que ha fet, està fent i farà, està escrit i és inevitable.

Per entendre-ho, la investigació es veu obligada a retrocedir disset anys en el temps, fins al misteriós poble de Salt Lake, on una jove anomenada Amanda Maslow va desaparèixer en estranyes circumstàncies. El passat i el present comencen a entrellaçar-se, revelant una complexa xarxa d'obsessió, destí i sectes mil·lenàries que posarà en perill no només el cas, sinó el mateix seny dels investigadors.

La novel·la està narrada en tres temps diferents, amb capítols curts que alternen punts de vista i mantenen un ritme frenètic.

? Sobre l'autor: Javier Castillo
Javier Castillo (Màlaga, 1987) és un dels fenòmens editorials més recents de la literatura en espanyol. El seu èxit és especialment singular perquè va començar sent un escriptor autopublicat. "El dia que es va perdre el seny" va ser la seva primera novel·la, que després d'arrasar en vendes pel seu compte, va ser recollida per Suma de Lletres (Penguin Random House) i es va convertir en un bestseller massiu.

És l'autor de la bilogia formada per El dia que es va perdre el seny i El dia que es va perdre l'amor, així com dels thrillers La noia de neu (adaptada a sèrie de Netflix) i El joc de l'ànima.

⭐ El que opinen els lectors i la crítica
La novel·la té una puntuació mitjana a Lecturalia de 5/10 (basat en 39 vots). Les opinions estan molt dividides: hi ha lectors que l'adoren i la consideren una obra mestra del gènere, mentre que altres critiquen durament la manca de realisme i la complexitat excessiva. Coincideixen que el principi és absolutament brillant i enganxa des de la primera pàgina.

El que més valoren els lectors
El ritme trepidant: Capítols curts i addictius que us obliguen a seguir llegint. «És una lectura molt directa, amb frases curtes, diàleg i un vocabulari senzill» .

L'originalitat de la trama: Una història de misteri complexa i laberíntica que barreja passat i present.

Els girs argumentals: La novel·la sorprèn i no és fàcil endevinar el desenllaç.

El que alguns lectors critiquen
Inversemblant: És la crítica més recurrent. Molts lectors consideren que la resolució és “absurda”, “estrafolària” i que es basa en casualitats impossibles.

Estructura confusa: Els constants salts temporals i canvis de narrador resulten aclaparadors i dificulten seguir el fil de la història.

Qualitat literària: Diversos lectors assenyalen errors d'estil, errors ortogràfics i un ús excessiu d'adverbis que entorpeix la lectura.

El final obert: Encara que tanca algunes trames, el final és un enorme cliffhanger que obliga a llegir la segona part.

? Temes principals
Tema Desenvolupament
La destinació vs. el lliure albir La novel·la explora la idea que les nostres vides estan predeterminades, i la lluita dels personatges per canviar el que "està escrit".
El seny i la bogeria Un thriller psicològic que juga amb la prima línia que separa la raó de la desraó, qüestionant qui està realment boig.
Sectes i fanatisme Una misteriosa organització que maneja els fils del destí, amb rituals i creences pròpies.
L'amor i l'obsessió La força de l'amor com a motor de les accions, però també com una forma de bogeria que pot portar a cometre actes atroços.
El misteri i el suspens La novel·la és abans que res un "page-turner" que manté el lector en suspens fins al final.