Fregolisme, o, Monòlegs de transformació

Fregolisme, o, Monòlegs de transformació és una obra fonamental per entendre la poesia escènica de Joan Brossa. Escrita entre 1965 i 1966, aquest volum es va publicar el 2003 dins de la col·lecció "Les millors obres de la literatura catalana".

El llibre és un homenatge al transformista italià Leopoldo Fregoli (1867-1936), conegut per la seva capacitat per interpretar múltiples personatges en un mateix espectacle. Brossa va escriure aquesta obra coincidint amb el centenari del seu naixement i pren el "fregolisme" —l'art de la transformació— com a clau de la seva pròpia ideologia artística. Per a Brossa, la metamorfosi representava la síntesi comunicativa i la transversalitat creativa que ell mateix perseguia en tota la seva producció. L'obra converteix l'escenari en un espai on es revela "el pes de l'individu en un context d'opressió civil".

🎭 Contingut
L'obra aplega una trentena de peces breus concebudes per a un sol intèrpret. Com explica un dels personatges de La porta oberta: «Ah! No semblava sinó que els personatges fossin sempre la mateixa persona. Com si un artista interpretés ell sol tots els personatges de la comèdia...» . Amb aquesta premissa, Brossa desplega el seu particular llenguatge escènic on conviuen el surrealisme, el compromís polític i l'humor, mostrant el poder de l'individu davant de la societat.

✨ Curiositats sobre l'autor
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va ser un creador total que mai no va entendre de gèneres i va preferir freqüentar-los tots per crear el seu propi concepte de poesia. Encara que se'l coneix popularment pels seus poemes visuals i objectes artístics, ell sempre es va definir com a poeta. Hi ha una anècdota molt reveladora: quan va anar a renovar el seu DNI i va declarar "poeta" com a ofici, el funcionari va entendre "paleta" (paleta) i així va quedar registrat.

Va lluitar a la Guerra Civil al bàndol republicà, on va perdre part de la visió d'un ull per una esquirla. Va ser membre del grup avantguardista Dau al Set, juntament amb Antoni Tàpies i Joan Ponç, entre altres. La seva obra va abastar poesia literària, teatre, cinema, poemes visuals, poemes objecte i poemes transitables (escultures). Fidel als seus principis, va viure amb gran austeritat: «Era una persona que no tenia res: les mans a la butxaca, i ja està», recordava el compositor Carles Santos . Irònic i transgressor, va escriure el dia de l'assassinat de Carrero Blanco: «A Espanya s'ha creat aquest hivern / una obra mestra d'art conceptual: fer volar el cotxe del cap del govern / amb ell a dins» . El seu llegat, amb més de 50.000 documents, es conserva al MACBA de Barcelona.