Antologia de poemes

Aquesta antologia recull el més representatiu de la breu però intensa trajectòria poètica de Joan Salvat-Papasseit, una de les figures més originals i renovadores de la literatura catalana del segle XX.

Contingut de l'obra:

La selecció abraça els principals llibres de l'autor, mostrant-ne l'evolució des de l'ultraisme i el futurisme dels seus inicis fins a la intimitat i l'erotisme de la seva obra final. Els poemes inclosos procedeixen dels seus sis llibres fonamentals:

Any Títol Temàtica / Característiques
1919 Poemes en ones hertzianes Poesia visual i experimental, influïda pel futurisme. Trenca amb l'estructura tradicional del vers i elimina la puntuació.
1921 L'irradiador del port i les gavines Marca la transició entre el maquinisme agressiu inicial i un lirisme més intimista i elegíac.
1922 Les conspiracions Escrit durant una estada en un sanatori a Guadarrama a causa de la seva delicada salut, reflecteix una poesia més continguda i de to personal.
1922 La gesta dels estels Un llibre heterogeni que s'obre al món quotidià: els mercats, els venedors ambulants, els obrers. Canta la bellesa de les "petites coses".
1923 El poema de la rosa als llavis Considerat la seva obra mestra i un dels millors poemaris de la literatura eròtica catalana. Descriu una història d'amor amb un erotisme pur, sense concessions al pecat.
1925 Òssa menor El seu darrer llibre, publicat de forma pòstuma. Tot i ser escrit en els seus últims moments de vida, manté un to d'optimisme i alegria vital.
El llibre està prologat per Rosa Armengol, que destaca la capacitat del poeta per "despertar els sentits" i l'entusiasme amb les paraules .

👤 Sobre l'autor: Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 – 1924) és considerat el poeta català més important del primer terç del segle XX i un referent indiscutible de la poesia d'avantguarda a Catalunya .

Vida breu i intensa: D'origen humil, va ser autodidacta i va desenvolupar una intensa activitat com a poeta i assagista. Va morir prematurament als 30 anys víctima de la tuberculosi, deixant una obra breu però fonamental.

Poeta d'avantguarda: Va ser el principal introductor del futurisme i l'ultraisme a la poesia catalana. En els seus primers llibres, va trencar radicalment amb la mètrica tradicional, va utilitzar el "vers lliure", va eliminar la puntuació i va experimentar amb la disposició tipogràfica dels poemes a la pàgina, buscant un "equivalent poètic" de la realitat.

Evolució cap a l'intimisme: Amb el temps, la seva poesia es va anar desposseint de l'experimentalisme radical per explorar temes més personals: l'amor (des de l'erotisme més pur a El poema de la rosa fins al desamor), la solitud i la bellesa de la vida quotidiana.

Reconeixement pòstum: Tot i que no va ser gaire valorat en vida, avui és una figura central de la literatura catalana. Els seus versos són coneguts per diverses generacions i la seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes.