ESTUDI EN LILA

Estudi en lila, publicada originalment el 1985, és una obra fundacional de la novel·la negra en llengua catalana i una fita en la literatura protagonitzada per dones, tant a la seva autoria com a la seva ficció. L'edició que ens ocupa és una reedició del 2016 a càrrec de La Magrana, amb 208 pàgines i enquadernació en tapa tova.

Amb un títol que ressona irònicament a les aventures de Sherlock Holmes, Maria Antònia Oliver presenta la investigadora Lònia Guiu, una jove mallorquina instal·lada a la vibrant i desenfrenada Barcelona dels anys vuitanta. La novel·la, que beu del gènere negre clàssic, ho subverteix des de la base, oferint una mirada crítica i reivindicativa de la societat postfranquista, abordant temes com la violació, l'avortament o els abusos policials amb una valentia inusual per a l'època.

🔎 Argument / Contingut
Lònia Guiu està immersa en dos casos paral·lels que la portaran pels baixos fons de la societat barcelonina. D'una banda, ha d'ajudar una adolescent embarassada que ha fugit de casa seva, una noia que ha estat víctima d'una violació i està en una situació de desemparament total. De l'altra, una misteriosa marxant d'antiguitats li encarrega localitzar tres homes, suposadament vinculats a una estafa, tot i que aviat descobreix que la clienta amaga més secrets dels que confessa.

Per a Lònia, una dona independent i feminista que s?obre pas en un món d?homes, res no és fàcil. La novel·la combina l'acció i el misteri amb un humor àcid i una crítica social incisiva, convertint-se en un retrat punxant de l'època i en una reivindicació del paper de la dona a la societat i al gènere negre.

✨ Curiositats sobre l'autora
Maria Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946 – Sencelles, 2022) va ser una de les autores més distingides i versàtils de la literatura catalana contemporània. La seva carrera, que es va enlairar amb només vint-i-tres anys amb la publicació de la seva primera novel·la, va ser profetitzada per una altra figura il·lustre, Llorenç Villalonga, que va afirmar que aquella jove arribaria molt lluny.

Resident a Barcelona des del 1969, la seva extensa obra abraça la novel·la, el conte, el teatre i el guió, però també va ser una traductora incansable, acostant el català a autors de la talla de Virgínia Woolf, Jules Verne o Robert Louis Stevenson. Casada amb l'escriptor Jaume Fuster, fou una dona fermament compromesa amb les lletres catalanes, arribant a ser degana de la Institució de les Lletres Catalanes. El 2016, com a coronació a una trajectòria impecable, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.