Mirall trencat

"Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués tot això." — Mercè Rodoreda

Mirall trencat (traduïda al castellà com a Mirall trencat) és la novel·la més ambiciosa i de més calat de Mercè Rodoreda . Publicada originalment el 1974, és un retrat monumental de la burgesia catalana al llarg de tres generacions, una història d'amor, obsessió, secrets i decadència que transcorre des de finals del segle XIX fins al final de la Guerra Civil Espanyola.

La història:

La novel·la s'obre amb la figura fascinant de Teresa Goday, una humil peixatera d'una bellesa devastadora que, després d'un afer amb un home casat del qual neix un fill (Jesús), és rescatada del seu destí pel ric i vell Nicolau Rovira, que s'hi casa i l'eleva a l'alta societat barcelonina.

Després d'enviudar, Teresa es casa amb Salvador Valldaura, un diplomàtic turmentat pel suïcidi d'una noia a Viena, on estava destinat. Junts compren la mansió al barri de Sant Gervasi, el Casa dels Valldaura, que es convertirà en el símbol del poder i el posterior enfonsament de la família.

A partir d'aquí, la novel·la segueix els seus descendents: la supèrbia i freda Sofia (filla de Teresa), el seu marit arribista Eladi Fariolls, i els néts: els apocats Jaume i Ramón, i l'enigmàtica Maria (filla il·legítima d'Eladi).

La tècnica del mirall trencat:

Rodoreda construeix la novel·la com un calidoscopi de veus i perspectives. Cada capítol està narrat des del punt de vista d'un personatge diferent (incloent-hi els servents, un fantasma i, en una ostentació de genialitat, fins i tot una rata al final de l'obra), com si fossin fragments d'un mirall que, en ajuntar-se, ens ofereixen una imatge polièdrica i completa d'una realitat fragmentada .

👤 Sobre l'autora: Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908 – Ginebra, 1983) és considerada l'escriptora catalana més important del segle XX i una de les grans veus de la literatura europea de postguerra.

Exili i obra: Obligada a exiliar-se després de la Guerra Civil (1939), va viure a París i, finalment, a Ginebra. Va ser a l'exili on va escriure les seves obres més importants, lluny de la dictadura i en llibertat d'expressió.

Obra mestra universal: És mundialment coneguda per la seva novel·la La plaça del Diamant (1962), considerada una de les millors novel·les sobre la Guerra Civil Espanyola i traduïda a més de 20 idiomes.

Estil: La seva prosa és una excepcional bellesa lírica i poètica. Els seus temes recurrents són la memòria, la pèrdua, la solitud, la repressió femenina i la crítica a la hipocresia de la