Wendy torna a volar

Publicada el 1996 dins la prestigiosa col·lecció Gran Angular de l'editorial Cruïlla, Wendy torna a volar és una breu però intensa novel·la d'iniciació dirigida a lectors de 12 a 16 anys. En poc més de cent pàgines, Olga Xirinacs teixeix una història que fusiona la realitat adolescent amb la fantasia més evocadora, prenent com a punt de partida l'univers de Peter Pan, el clàssic de James M. Barrie.

L'obra es distingeix per un delicat tractament del creixement personal i del primer amor, envoltat d'un vol literari que va del que és quotidià al meravellós. La prosa de Xirinacs, elegant i precisa, és aquí al servei d'una història que connecta amb els sentiments universals de l'adolescència: l'enamorament, la pèrdua, l'amistat i el conflicte entre el desig de no créixer i la maduració inevitable. La novel·la es converteix així en un viatge d'autodescobriment en què la protagonista, igual que la seva homònima al clàssic infantil, haurà d'aprendre a volar per si mateixa.

🕊️ Argument
Wendy és una adolescent que està enamorada en secret del seu professor de música, però el seu món s'ensorra quan aquest li anuncia que se'n va a viure a Austràlia. Incapaç d'acceptar la realitat i profundament ferida, la noia es nega a convertir-se en adulta i s'aferra a la fantasia que ofereixen les històries que coneix des de petita.

Decidida a reviure la màgia de Peter Pan, Wendy es proposa aprendre a volar de debò. El que comença com un joc o un desig gairebé infantil la condueix a conèixer nous i fascinants amics, ia emprendre aventures extraordinàries que desdibuixen la frontera entre allò real i allò imaginari. Durant diversos mesos, la protagonista experimenta moments agredolços —glops dolços i glops amargs— que conformen el seu viatge particular cap al creixement, l'acceptació i la maduresa.

✨ Curiositats sobre l'autora
Olga Xirinacs i Díaz va néixer a Tarragona el 1936. És una figura singular i polifacètica de les lletres catalanes, amb formació tant literària com artística: és professora de piano, pintora i professora de català. Ha impartit classes a l'Aula de Lletres ia la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

La seva obra abasta una notable diversitat de gèneres: poesia, novel·la curta per a joves, contes, prosa poètica i assaig, i ha estat traduïda a l'anglès, el francès, l'alemany, l'euskera, el castellà i el rus. Entre els nombrosos guardons que jalonen la seva trajectòria destaquen alguns dels més prestigiosos de la literatura catalana: el Premi Josep Pla (1982) per Interior amb difunts, el Premi Sant Jordi (1984) i el Premi de la Crítica Serra d'Or (1986) per Al meu cap una llosa, el Premi Ramon Llull (19 (1987) per Llavis que dansen, el Premi Sant Joan de novel·la (1990) per Enterraments lleugers i el Premi Ciutat de Palma (1994) per Sense malícia, entre d'altres.

És, a més, l'única dona que ha aconseguit el títol de Mestra a Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona després de Mercè Rodoreda. El 1990 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat de Catalunya. A l'àmbit de la literatura juvenil, la seva obra Un cadàver per sopar va merèixer el Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil l'any 2000 .