Descripció
«Aquest llibre és inusual per diverses raons. En primer lloc perquè és una entrevista extensa, en profunditat, a Xavier Sardà, director i presentador del programa Crónicas Marcianas, un personatge que es deixa entrevistar molt poques vegades.»
El llibre va sorgir d'una iniciativa singular: els espectadors de Cròniques marcianes mateixos van ser els encarregats d'elaborar el qüestionari per a Sardà. Durant diversos mesos, els seguidors del programa van enviar preguntes, i el presentador va decidir respondre-les sense embuts.
Les preguntes que respon inclouen:
S'ha llençat a Rocío Madrid (col·laboradora del programa)?
Et treus els mitjons per fer l'amor?
Un es gira amb l'èxit?
Creu en Déu?
És Cròniques marcianes teleescombraries?
A més de les anècdotes més divertides ocorregudes al llarg dels gairebé mil programes, Sardà parla de si mateix, del seu programa i desvetlla facetes inèdites de la seva personalitat. Reflexiona també sobre la fama: «És complicat perquè si un no sempre és simpàtic es passa de l'admiració a "quina vora ets" en un instant» .
? Sobre l'autor: Xavier Sardà
Xavier Sardà (Barcelona, 1958) és un periodista, presentador de televisió i escriptor espanyol, conegut principalment per haver estat el director i presentador del mític programa Cròniques marcianes (Telecinco, 1997-2005).
El seu estil irreverent, irònic i provocador el va convertir en una de les figures més influents de la televisió a Espanya durant aquells anys. El programa, que barrejava crònica social, humor absurd i entrevistes, va aconseguir enormes quotes d'audiència i es va convertir en un fenomen de la cultura popular, tot i que també va ser objecte de controvèrsia pel seu estil sensacionalista.
? Context: El fenomen de Cròniques marcianes
Aquest llibre és un producte directe de la febre mediàtica que envoltava el programa en el seu moment de màxima esplendor. Sardà, que rarament es prestava a ser entrevistat en altres mitjans, va trobar a la seva pròpia audiència els interlocutors ideals . L'obra captura un moment concret de la història de la televisió a Espanya, quan el "late night" es va reinventar i la frontera entre la realitat i l'espectacle es va difuminar.