Descripció
"No hi ha consens crític sobre l'abast de Vell mor el cigne. S'ha dit que és tan brillant com avorrida, una mena de focs artificials que, un cop vistos, arriben a cansar." — Miguel García-Posada
La novel · la està ambientada al Los Angeles de finals dels anys trenta i gira al voltant de tres figures centrals :
Joseph Panton Stoyte: un excèntric i acabalat milionari nord-americà que viu obsessionat pel temor a la mort i amb un desig vehement d'assolir la immortalitat. És un personatge temperamental i voluble, que no dubta a satisfer els seus capricis i venjances.
Jeremy Pordage: un intel·lectual i erudit britànic, contractat per Stoyte per taxar uns valuosos manuscrits antics que ha adquirit. Representa la mirada culta i distant, "incapaç de veure el món fora dels llibres" .
El Dr. Sigmund Bisbe: un científic que treballa en un projecte secret i ambiciós: aconseguir la prolongació artificial i indefinida de la vida humana.
L'acció es desenvolupa a l'extravagant castell de Stoyte als afores de Los Angeles. Allà també hi resideixen altres personatges clau:
Virginia Maunciple: una jove i bella noia, objecte del desig de Stoyte.
William Propter: un vell escriptor, en qui Huxley projecta les seves pròpies idees sobre la moralitat, el bé i el mal.
A mesura que avança la trama, Stoyte s'obsessiona amb els experiments del Dr. Bisbe, que busquen revertir l'envelliment. L'intel·lectual Pordage es veu atrapat en un dilema moral en adonar-se de les conseqüències d'aquesta recerca desenfrenada. La novel·la culmina amb un gir irònic que desmunta la vella utopia de la immortalitat.
? Sobre l'autor: Aldous Huxley
Aldous Leonard Huxley (Godalming, 1894 – Los Angeles, 1963) va ser un escriptor i filòsof britànic, membre d'una distingida família de biòlegs i investigadors. És una de les figures més importants de l'assaig i de la novel·la del segle XX.
Dades destacades:
Formació humanística i científica: Va estudiar al Balliol College d'Oxford i posseïa una vasta formació científica que va utilitzar a les seves obres.
Obra més famosa: És conegut mundialment per la seva novel·la distòpica Un món feliç (1932), una crítica ferotge al control social i la tecnologia.
Novel·les clau: Entre les seves obres més importants es troben també Contrapunto (1928), Cec a Gaza (1936), El mono i l'essència (1949) i L'illa (1962) .
Guionista: Va viure els seus últims anys a Los Angeles, on va treballar com a guionista de Hollywood.
Defunció: Va morir el mateix dia que el president John F. Kennedy i l'escriptor CS Lewis, el 22 de novembre de 1963.
? Sobre la novel·la: After Many a Summer Dies the Swan (1939)
El títol original està pres d'un poema del Duc d'Argyle, The Death of the White Doe, i la novel·la marca un punt d'inflexió a la carrera de Huxley. És la primera novel·la que va escriure després de mudar-se a Hollywood i reflecteix la fascinació per la cultura californiana i les contradiccions.
El que la crítica ha dit:
"Tres figures centren el relat: un milionari ianqui, l'intel·lectual britànic a qui empra per ordenar els seus papers i el metge que s'entrega a la recerca de la prolongació artificial i indefinida de l'existència humana, vella utopia a què Huxley sotmet irònicament crítica en una faula moral tan sarcàstica i mordaç com profunda". — Xarxa de Biblioteques d'Andorra
"Les qualitats brillants d'estilista i assagista de Huxley es mostren aquí en tota la seva esplendor... Assistim així a l'epifania d'un gran assagista, que no renuncia, insistim, als atributs del narrador." — Miguel García-Posada
? Temes principals
Tema Desenvolupament
La recerca de la immortalitat L'eix central de la novel·la és el desig humà de transcendir la mort i les conseqüències fosques d'intentar "jugar a ser déus"
Crítica a la riquesa i el poder A través de Stoyte, Huxley ridiculitza l'arrogància dels nous rics que creuen que els diners ho poden comprar tot, fins i tot la vida eterna
La ciència sense ètica El Dr. Bisbe representa la ciència posada al servei de l'ambició personal, sense consideracions morals
L'intel·lectual davant del món Jeremy Pordage encarna la figura de l'intel·lectual inútil, un home més còmode amb els llibres i les idees que no pas amb la realitat
La moral i el bé William Propter actua com a veu de la consciència, exposant la filosofia humanista de Huxley
L'humor negre com a crítica Huxley utilitza la ironia i el sarcasme per desmuntar les pretensions de grandesa dels seus personatges
Detalls del Llibre
Paraules Clau
Informació del Llibre
També et pot interessar
