Franco no estudió en West Point

Publicada el 2002 per Littera Books, Franco no va estudiar a West Point és una obra que s'endinsa a la figura de Francisco Franco des d'una perspectiva històrica crítica. El títol en si mateix és una declaració d'intencions: desmunta la imatge que el dictador va voler forjar de si mateix com un militar de talla internacional format en acadèmies d'elit, i el situa en el context real: el d'un militar que va pujar a l'escalafó en una guerra colonial i en circumstàncies que l'autor es proposa analitzar.

Gabriel Cardona, que va ser militar de carrera abans de dedicar-se completament a la Història, aporta en aquesta obra un coneixement privilegiat de la institució castrense. L'editorial Littera Books, especialitzada entre altres temes en Història i amb diverses obres de Cardona al seu catàleg, va publicar aquest assaig dins de la seva línia de divulgació històrica.

🧐 Argument / Contingut
El llibre examina la trajectòria militar i política de Francisco Franco. Al llarg de les 192 pàgines, Cardona se centra a desmuntar els mites construïts al voltant del dictador, començant per la fal·làcia d'una suposada formació sofisticada. L'autor recorre episodis clau com la guerra del Marroc —on Franco es va llaurar fama de militar valent i meticulós— i la posterior construcció del seu poder durant la dictadura, sempre tractant de distingir la realitat de la propaganda del règim.

✨ Curiositats sobre l'autor
Gabriel Cardona Escanero (Es Castell, Menorca, 1938 – Barcelona, 2011) va ser un personatge amb una doble vessant fonamental per entendre la seva obra: la de militar i la d'historiador. Va ser capità de l'Exèrcit espanyol i un dels fundadors, a la clandestinitat franquista, de la Unió Militar Democràtica (UMD), una organització de militars que va lluitar per la democratització interna de l'Exèrcit i el retorn a la legalitat constitucional, cosa que li va costar l'expulsió de les Forces Armades el 1979. Després de doctorar-se en Història, es va convertir en un autor prolífic d'assajos sobre la institució militar i el segle XX espanyol. Entre les seves obres més destacades hi ha El poder militar a Espanya fins a la guerra civil, Història de l'Exèrcit, El problema militar a Espanya, Alfons XIII, el rei d'espases i Els anys del Node, aquest darrer escrit al costat de Rafael Abella. La seva condició d'historiador que coneixia l'Exèrcit "per dins" li va atorgar una autoritat singular per analitzar, sempre amb rigor crític, el paper de la milícia a la història contemporània d'Espanya.