El Día que murió Marilyn

«La nostàlgia que brolla d'aquest llibre esfereïdor i romàntic no s'assembla a res.» — Le Monde

El dia que va morir Marilyn narra les vivències de dues generacions d'una mateixa família, reflectint el pas de la classe obrera a la nova burgesia de Barcelona i els canvis que això suposa a cadascun dels protagonistes. La novel·la va ser inclosa en la llista de les 100 millors novel·les en espanyol del segle XX del diari El Mundo.

Argument:

L'itinerari vital dels protagonistes, dos joves que tenien vint anys el 1962, desenvolupa un calidoscopi format pels seus records d'infantesa i adolescència durant els anys cinquanta i seixanta —el cinema, els còmics, l'educació religiosa—, enfrontats al record dels pares sobre la Barcelona dels anys trenta i la Guerra Civil.

Estructura en cinc llibres:

Llibre Protagonista Període
L'Amèlia Amèlia, la mare 1934-1947
Bruno Bruno Quadreny, el fill 1947-1953
Jordi Jordi, el millor amic de Bruno 1961
Xim Joaquín Quadreny (Xim), el pare 1928-1962
Els cadells Desenllaç dels joves 1962
Els personatges principals :

Bruno Quadreny: El protagonista de la història. La família passa de la classe obrera a la nova burgesia barcelonina. Viu la contradicció de pertànyer a una classe que ell mateix rebutja.

Jordi: El millor amic de Bruno. Des de la seva primerenca adolescència coneix la seva inclinació homosexual, cosa que el converteix en una persona poc confiada i tímida. L'autor reflecteix a través d'ell els problemes d'un jove homosexual a la Barcelona de finals dels 50 anys.

Amèlia: La mare. Una jove de família humil que després de casar-se passa a formar part de la jet set i adopta un personatge fred i calculador.

Xim (Joaquín Quadreny): El pare. Un home promiscu que freqüentava el Barri Xinès per escapar d'un matrimoni no desitjat.

Carlitus: El germà malaltís de Bruno.

El paper del cinema:

Les pel·lícules marquen l'etapa vital dels dos protagonistes: passen de veure La Ventafocs a la infància a Niàgara amb Marilyn Monroe a l'adolescència, moment en què "deixen de ser nens del tot" .

? Sobre l'autor: Terenci Moix
Terenci Moix és el pseudònim de Ramon Moix i Messeguer (Barcelona, 5 de gener de 1942 - Barcelona, 2 d'abril de 2003).

Dades destacades:

Es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de No digas que va ser un somni (Premi Planeta 1986), amb més d'un milió d'exemplars venuts

Va ser un declarat homosexual i les seves obres van criticar els valors de la seva època, especialment durant el franquisme

Va escriure tant en espanyol com en català

Va morir d'emfisema pulmonar a causa de la seva addicció al tabac

Obres destacades:

Títol Any
La torre dels vicis capitals 1968
El dia que va morir Marilyn 1969
Món mascle 1971
No diguis que va ser un somni 1986
El somni d'Alexandria 1988
L'amarg do de la bellesa 1996
? Importància literària
El dia que va morir Marilyn va ser considerada per la crítica com una gran revelació i un manifest generacional inestimable.

Premis i reconeixement
Premi Crítica Serra d'Or

Inclosa a la llista de les 100 millors novel·les en espanyol del segle XX d'El Mundo

Considerada "el millor llibre de l'autor" per nombrosos crítics i lectors

Crítiques destacades
«Llegit avui, el llibre és brutal, modern, audaç, emocionant, excessiu i romàntic.» — Sergi Pàmies, La Vanguardia

«Una mirada arrabassadorament personal; una sensibilitat juntament amb una visió costumista i plena d'humanitat sobre la Barcelona de postguerra, i una reflexió valenta sobre la condició gai que el converteix en pioner del tema a Espanya.» — Sergio Vila-Sanjuán, La Vanguardia

«Geni, empenta, valentia i molt saber novel·lar.» — El Correu Català

«Una gran novel·la. Aporta una visió apassionada i durament crítica, contestatària.» — La Vanguardia

El context històric de lobra
La novel·la va ser publicada originalment el 1969, en plena dictadura franquista. Moix va haver d'autocensurar-se a la primera edició en castellà, però en la versió definitiva de 1998 va reconstruir els fragments eliminats per la censura. Tot i això, ja en l'edició original es parlava clarament de temes polítics i sexuals (incloent-hi l'homosexualitat) poc habituals a l'època .

? Temes principals
Tema Desenvolupament
Pas del temps La novel·la és una reflexió constant sobre la memòria, la nostàlgia i la pèrdua de la joventut
Barcelona i la seva transformació Un homenatge a la ciutat, als seus carrers ia la gent, des de la postguerra fins als anys 60
Homosexualitat a l'Espanya franquista Un dels primers retrats valents d'un jove homosexual a la literatura espanyola
Ascens de la burgesia catalana Crítica a la nova burgesia de rics que rebutgen els seus orígens
Memòria generacional El xoc entre la generació que va viure la guerra i la que va créixer a la postguerra
Educació religiosa i repressió Crítica a l'educació rebuda i als valors imposats pel règim