El sexo de los ángeles

Publicada originalment en català el 1992 amb el títol El sexe dels àngels, aquesta obra és considerada una de les novel·les més importants i polèmiques de Terenci Moix. Guardonada per unanimitat amb el prestigiós Premi Ramon Llull de novel·la i, posteriorment, amb el Premi Lletra d'Or, l'obra s'endinsa en l'efervescència cultural i política de la Barcelona dels anys seixanta per fer una dissecció audaç i sense precedents del món intel·lectual català de l'època.

La novel·la és un complex entramat de referències en clau, a través del qual l'autor teixeix una visió irònica i sovint demolidora d'un món bigarrat i en plena transformació. Amb una ploma incisiva que voreja la crueltat, Terenci Moix construeix una sàtira que ataca en totes direccions i no deixa titella amb cap entre la "cultureta" d'aquells anys. L'acadèmic Pere Gimferrer va afirmar sobre ella que "no és només la millor novel·la de Terenci Moix, sinó també una de les principals novel·les de tota la literatura catalana moderna". La seva publicació va generar una gran polèmica en diversos sectors catalans pel seu retrat satíric de la cultura pròpia durant el franquisme.

🎭 Argument
La història, ambientada a la Barcelona dels convulsos anys seixanta, segueix la irrupció i l'ascens imparable d'un personatge emblemàtic: Lleonard Pler, un jove escriptor i captivador enfant terrible que deixa al seu pas una estela de misteris insondables . La trama es pregunta si Pler és un vulgar pica-soques devorat per l'ambició i el cinisme, o la víctima d'una cultura en crisi, més cínica i manipuladora que ell .

A través d'una desfilada aclaparadora de personatges —polítics nacionalistes, novel·listes, poetes, cantants, gents del cinema i el teatre, pintors, arquitectes i sofisticats components de la "Gauche Divine"— la novel·la despulla els paranys d'una societat tancada en angoixants polèmics bizantins. L'obra alterna testimonis i entrevistes gravades a molts d'aquests personatges per reconstruir un retrat polièdric on el protagonista, obsessionat per la carrera i l'erotisme, encarna tota la fúria i les contradiccions d'aquella dècada . El resultat és una història d'intriga, de profund calat humà, que invoca el pas del temps històric i la immolació irremeiable de la joventut.

✨ Curiositats sobre l'autor
Terenci Moix, pseudònim de Ramon Moix Messeguer, va néixer al barri del Raval de Barcelona el 5 de gener de 1942 i va morir a la mateixa ciutat l'abril de 2003 . De formació completament autodidacta, es va convertir en un dels escriptors més llegits i populars de la literatura espanyola del darrer terç del segle XX. Germà de la també escriptora Ana María Moix, la seva vida i obra van estar marcades per una declarada i combativa homosexualitat, la seva passió pel cinema i la seva devoció per l'antic Egipte.

Abans de despuntar amb títols com La torre dels vicis capitals o El dia que va morir Marilyn, va publicar novel·les policíaques sota el pseudònim de Ray Sorel. La seva consagració massiva va arribar el 1986 amb No digas que va ser un somni, que li va valer el Premi Planeta i va vendre més d'un milió d'exemplars. El sexe dels àngels va destacar especialment per la polèmica que va aixecar en satiritzar sense pietat l'ambient cultural català dels anys seixanta, cosa que no va impedir que rebés prestigiosos guardons. A més d'escriptor, Terenci Moix va ser un popular personatge televisiu, presentant programes com Terenci a la fresca i Més estrelles que al cel, on va entrevistar grans mites de Hollywood com Lauren Bacall, Kirk Douglas i Joan Fontaine. Després de la seva mort, causada per un emfisema pulmonar, les cendres van ser escampades entre la badia d'Alexandria i el carrer Joaquín Costa de Barcelona, on va néixer .