Diario de una ninfómana

"Commovedor relat d´una dona francesa, de bona família, llicenciada en direcció d´empreses, que narra la seva evolució vital a través de les relacions sexuals que va tenint".

La història real de Val:

Aquest llibre és l'autobiografia de Valérie Tasso, una dona francesa de classe mitjana alta que treballava com a executiva a Barcelona. A través d'un diari íntim, narra la seva evolució vital a través de les relacions sexuals que va mantenint.

El que compta:

Primera part: Relata trobades esporàdiques que manté amb desconeguts: un home marroquí obsessionat amb introduir-hi ampolles de Coca-Cola, dos sepulturers, un policia sense escrúpols... Fins que coneix Jaume, un empresari acabalat del qual s'enamora perdudament.

Segona part: La relació amb Jaume es converteix en un infern de maltractament psicològic (cels, possessió, addicció a les drogues), del qual resultarà molt difícil sortir.

Tercera part: Per saldar els deutes que Jaume li va deixar, decideix exercir la prostitució de luxe a una agència de contactes de Barcelona. Aquí descobrireu la vulnerabilitat d'homes de negocis, polítics i homes de reconegut prestigi.

? Sobre l'autora: Valérie Tasso
Valérie Tasso (França, 1969) és llicenciada en Ciències Econòmiques i en Llengües Estrangeres Aplicades .

Trajectòria: Va estudiar Relacions Internacionals a Estrasburg i va treballar al Parlament Europeu. Va viure a Llatinoamèrica, Londres i Bonn abans de recalar a Barcelona.

El seu salt a la fama: Va publicar Diari d'una nimfòmana el 2003, que es va convertir en un èxit de vendes immediat.

Activisme: Defensa la llibertat sexual i la despenalització del treball sexual. És crítica amb la hipocresia social i la doble moral.

Obres posteriors: És autora de L'altre costat del sexe (sobre les seves visites a castells BDSM a la República Txeca) i Enciclopèdia eròtica per tornar a viure.

⭐ El que opinen els lectors i la crítica
La nota mitjana a Lecturalia és de 5/10 (basat en 18 vots) . És un llibre que polaritza moltíssim: o l'estimes o ho odies.

El que més agrada:

Valentia i honestedat: "Un llibre sincer, esquinçat, escrit a contracorrent de l'actitud políticament correcta respecte del sexe".

Profunditat: Molts lectors coincideixen que no és només un llibre de sexe. Amaga temes profunds com la solitud, la recerca de la felicitat, l'autoestima i la superació del maltractament.

Evolució: A partir de la meitat, la història millora notablement, sobretot quan apareix el personatge de Jaime.

El que menys agrada:

Estil literari: Es critica que la prosa és "simple i grollera", amb una estructura de diari de vegades inconnexa.

Frialdad: Alguns ho defineixen com "fred com el gel" i sense capacitat de transmetre erotisme.

Terme "nimfòmana": La pròpia autora ha matisat que no li agrada el terme, i diversos lectors opinen que la protagonista no pateix nimfomania, sinó que utilitza el sexe com a mecanisme per omplir buits emocionals.

? Adaptació cinematogràfica
El 2008 es va estrenar la pel·lícula homònima dirigida per Christian Molina i protagonitzada per Belén Fabra (Val) i Leonardo Sbaraglia (Jaime) .

Curiositat: La cinta es va veure embolicada amb una petita polèmica de censura a Espanya. El cartell, que mostrava una dona acariciant-se el pubis, va ser retirat de les marquesines dels autobusos de Madrid.

Crítica: Encara que la pel·lícula va ser molt criticada, la crítica especialada lloa la fotografia de Javier G. Salmones i la música de Roque Baños.